viernes, 10 de septiembre de 2010

UN BON COR

CAMEL

Ànima de canti,
bola de cotó fluix...,
el meu gosset de peluix.
......

Quan la clau gira, es trenca el silenci absolut. Et recargoles com una boa i avances fent esses. Et crido i somiques, ratllant el parquet. Les teves urpes rellisquen damunt de la fusta, derrapes, te la fots... Però no pateixo, no vas molt de pressa... Quedes una mica atordit, però em mires fixament amb aquests ullets de bola de vidre i et sento panteixar...

.......

Un cabdell nuat,
i un pèl gamarús...,
el meu gosset de peluix.

.......

Ets de bona pasta, et fas amb tothom. El teu territori està farcit d’enemics. De invasors desconfiats que et miren amb distància. Tu no entres en disputes, ets el millor amfitrió… Sempre a l’espera d’una guitza amistosa que empenyi una pilota, o una bola de paper, o una cigala de corda. Tira-la, tira-la, demanes. Un i altre cop. M’he arribat a creure que tens la memòria d’un peix i que et penses que sempre és el primer cop. Quina meravella!

.........


T’estimo gosset,
ets un bon jan...,
els anys passen volant.

..........

Ets gran sí, però tens la virtut de fer créixer la criatura que porto dins quan et miro. M’agradaria, per un moment, poder veure’m com tu em veus. Sentir la meva olor com tu la sents. Notar la meva tristesa i la meva alegria. He llegit que hi veus en blanc i negre – o hi veies, ara hi veus poc -, i segur que és veritat. A tu no et fan falta els colors, no et fan falta perquè tu els poses.

............


Ànima de canti,
bola de cotó fluix...,
el meu gosset de peluix.

1 comentario:

  1. Hoy en día sabemos que los perros sí ven colores: distinguen los básicos.
    Ima

    ResponderEliminar